Aquella Barcelona

Pàgines emocionants, tràgiques i evocadores de la gran urbs portuària que és Barcelona. "La ciutat dels prodigis" és un espai sentimental pel qual l'autor, barceloní de naixement i vocació, ens permet viatjar a través de les dècades, des de la postguerra fins a l'esplèndida celebració dels Jocs Olímpics del 1992. Coneixerem la duresa de la guerra, la sordidesa de la postguerra, la prohibició de l'idioma català, la restricció de tradicions culturals i el període d'incerteses i desafiaments. No obstant, la Ciutat Comtal mai no va perdre el seu esperit cívic i solidari. L'abril del 1939, l'emblemàtic Liceu va reobrir les portes amb "La bohème", reivindicant la tradició operística que l'ha convertit en un referent del bel cant. El 1967, Barcelona es va convertir en un gresol de talent literari, atraient escriptors com García Márquez, Vargas Llosa, José Donoso i Jorge Edwards. Aquest moment va marcar el naixement del cèlebre boom llatinoamericà, que revolucionaria les lletres i va redefinir el món editorial en castellà, igual que l'aparició de la "gauche divine" i el seu sever rebuig a l'opressió política, consolidant la ciutat com la gran referència , far de llibertat i creativitat. El novembre del 1974, la inauguració del pont aeri entre Madrid i Barcelona va impulsar el creixement empresarial, comercial i de serveis. Tot i això, va ser amb els Jocs Olímpics de 1992 quan la ciutat va experimentar una transformació significativa. Les paraules inoblidables del president del Comitè Olímpic Internacional, Juan Antonio Samaranch, "a la Ville de Barcelona", van marcar l'inici de la modernització i el seu enfocament cap al mar Mediterrani, reflectint la seva cultura i vocació europea.