Aquel y otros veranos

A l'instant en què la seva mare mor, l'alba es converteix en una cosa inabastable per a Gabriel. Des del terrat de l'hospital, on tracta de trobar les respostes que necessita, creu albirar alguna flotant als llavis vermells -tan vermells com Mart- de Sam, que està lliurant la seva pròpia batalla a tan sols uns metres, a l'edifici del davant. Per a molts, el que vesteixen sota la pell és una presó sense barrots. En això va pensant Noboa mentre passeja per Madrid buscant la seva pròpia llibertat, quan Iván el troba a ell. Al seu costat descobreix què és sentir de veritat. Sentir amb els llums i les ombres. Per tots quatre, el 20 de juny és un vell amic més, i els estius se succeiran barrejant destí i casualitat. Els ensenyaran que, de vegades, som nosaltres els que canviem, i d'altres és el pas del temps allò que ens transforma.