Antes que anochezca

El desembre del 1990, Reinaldo Arenas, molt malalt de SIDA, se suïcidava a Nova York deixant aquest estremidor testimoni personal i polític, unes memòries a què havia posat el punt final tot just uns dies abans d'acabar amb la seva vida. Arenas reunia les tres condicions ideals per convertir-se en un dels molts pàries perseguits pel règim carcerari de la Cuba castrista: era escriptor, homosexual i dissident. La recuperació d'aquest testimoni, ja un clàssic, posa en evidència que, trenta anys després d'aquell crit esgarrifós, encara se silencia i empresona intel·lectuals i opositors, i continua sent més oportuna que mai aquesta reivindicació dels drets civils i personals, ara que semblen estar en un continu retrocés. Dels baixos fons de l'Havana, on malviuen els exclosos del sistema, a l'opressió a l'exterior, la vida d'Arenas va ser, molt a desgrat seu, una delicada i compromesa peripècia vital i intel·lectual.