Años lentos

A finals de la dècada dels seixanta, el protagonista, un nen de vuit anys, se'n va a Sant Sebastià a viure amb els seus oncles. Allí és testimoni de com transcorren els dies a la família i al barri: el seu oncle Vicente, de caràcter feble, reparteix la seva vida entre la fàbrica i la taverna, i és la seva tia Maripuy, dona de forta personalitat però sotmesa a les convencions socials i religioses de l'època, que en realitat governa la família; la seva cosina Mari Nieves viu obsessionada pels nois, i l'esquerp i taciturn cosí Julen és adoctrinat pel capellà de la parròquia per acabar enrolat en una incipient ETA. El destí de tots ells -que és el de tants personatges secundaris de la Història, arraconats entre la necessitat i la ignorància- patirà, anys després, un fallit. Alternant les memòries del protagonista amb els apunts de l'escriptor, Años lentos ofereix a més una brillant reflexió sobre com la vida es destil·la en una novel·la, com es transvasa el record sentimental en memòria col·lectiva, mentre la seva escriptura diàfana deixa veure un fons tèrbol de culpa a la història recent del País Basc.