Anatomía del cristianismo

Tot i l'aire de família, el cristianisme no és una religió entre d'altres. És més a prop de l'ateisme que d'una religió a l'ús (i potser per això mateix, sigui la resposta més ferma al desafiament nihilista). De fet, podríem considerar l'ateisme modern com un fill bastard de la fe que proclama un abandonat de Déu com a Fill de Déu. Doncs això és molt a prop de dir que no hi ha Déu. La proclamació de la mort de Déu va ser abans cristiana que nietzscheana. I és que el Déu que es revela a la creu és un Déu la voluntat del qual va ser la de no ser ningú sense l'absurda fe de l'home. Per això el Déu que es revela al Gòlgota no acabi d'encaixar amb el prejudici religiós, aquell que sosté, precisament, que Déu és amb independència de la fe de l'home. Com escrivís Bonhoeffer, "un Déu que existeix no existeix com Déu". Davant les espiritualitats oceàniques d'avui dia, el cristianisme afirma que Déu no té cap altra entitat que la del cos d'un crucificat en nom seu. Per això la qüestió és en quin sentit encara ens podem prendre seriosament allò que el creient espera de Déu.