Amigos, disfraces y comunas

Per què, poc després de la Revolució Francesa, uns joves pintors decideixen fer servir togues gregues i més tard es retiren a un monestir ruïnós? Què fa que uns artistes prussians gairebé adolescents es deixin créixer els cabells, portin llargues túniques i intentin viure com a monjos medievals? O que altres joves creadors a Anglaterra fonen una anomenada "Germanor Prerrafaelita"? I que un grup d'amigues s'uneixin com a Germanes a l'Art o Sisters in Art? Per què William Morris es vol convertir en una mena d'artesà i acaba sent un pioner del socialisme? Com s'uneixen en un projecte artístic col·lectiu l'espiritualitat, l'amistat, el gènere, el desig sexual i les idees polítiques? De quina manera l'art pot canviar la vida dels qui el practiquen, més enllà de constituir una ocupació? És aquest el sentit dels col·lectius de creadors? "Amics, disfresses i comunes" vol respondre aquestes preguntes, mitjançant l'estudi del primer tipus de col·lectivisme artístic modern, que estableix les bases per als col·lectius artístics dels segles XX i XXI: són les anomenades germandats d'artistes, grups la pràctica dels quals ambiciona unir el projecte vital i el creatiu, assajant altres maneres d'entendre els afectes i la identitat com una cosa compartida. Traçant la història de "Méditateurs", Natzarens, Prerafaelites i membres del moviment "Arts and Crafts", aquest llibre estudia les pràctiques col·lectivistes d'aquests grups entenent-les com una forma d'autoescenificació que dóna vida a visions estètiques i socials. D'aquesta manera, contribueix a una genealogia anterior als segles XX i XXI de la "performance".