Amigocracia

Poder. Privilegi. Festes. És un món molt petit al cim. Boris Johnson, Michael Gove, David Cameron, George Osborne, Theresa May, Dominic Cummings, Daniel Hannan, Jacob Rees-Mogg: Whitehall està ple de vells oxonians. Han debatut entre ells a les tutories, s'han enfrontat a les eleccions estudiantils i han assistit als mateixos balls i sopars d'etiqueta. No són només col·legues: són companys, rivals, amics. I, quan van sortir del món dels debats estudiantils per entrar a l'escena nacional, van portar la seva política universitària. Tretze dels disset primers ministres britànics de la postguerra van estudiar a la Universitat d'Oxford. A Amigocràcia, Simon Kuper analitza com l'atmosfera enrarida i privilegiada d'aquest cercle de talents estretíssim -i les amistats i visions del món que va crear- va donar forma a la Gran Bretanya moderna. Una mirada condemnatòria a la camarilla universitària convertida en majoria a la Cambra dels Comuns que obrirà de bat a bat les portes de Westminster i canviarà per sempre la manera de veure la democràcia del Regne Unit.