Allí donde se queman libros

La freda matinada del 15 de febrer del 1976 un jove es va situar davant de l'aparador de la llibreria El Parnasillo (Pamplona). Va observar les obres que hi havia exposades, però no tenia intenció ni de comprar-les ni encara menys de llegir-les. Va trencar el vidre, va tacar els llibres de pintura, els va ruixar amb líquid inflamable i després els va calar foc, igual que els nazis havien fet a l'Opernplatz de Berlín quaranta-tres anys abans. El que acabava de patir El Parnasillo no va ser una raresa, sinó un dels centenars d'atemptats dels quals han estat objecte llibreries, fires del llibre, quioscs, editorials i distribuïdores a Espanya entre el 1962 i el 2018. Aquella bibliofòbia violenta portava la firma de la ultradreta, que s?havia reactivat durant la crisi terminal de la dictadura franquista, i en menor mesura d?ETA i el seu entorn juvenil. Per aquestes pàgines desfilen radicals de tota mena que es van dedicar a odiar, amenaçar, pintar, assaltar, destruir, disparar i cremar llibres i llibreries, així com sales de cinema i altres manifestacions culturals. No obstant això, aquest treball no està dedicat a ells, sinó als lletraferits, és a dir, als que estimaven i estimen la literatura: escriptors, lectors, editors, distribuïdors, ressenyadors, traductors, periodistes i, molt especialment, llibreters.