Algunos hombres buenos

També van ser víctimes de violència de gènere. I de Juana Rivas, María Sevilla i altres mares. Però la societat els va condemnar.Qui pot negar el suport a una dona maltractada? Qui pot no voler defensar un nen de qui ha abusat sexualment el seu pare? Hi ha res més vil que enganxar la teva dona i abusar del teu fill? Però i si aquests abusos mai no van existir? I si la mare se'ls va inventar i el nen, assedegat d'afecte com tots els nens, la va recolzar? Hi ha més arma que una acusació així en una societat que ha posat al seu mateix centre, encertadament o no, el concepte de víctima?Els set homes que protagonitzen aquest llibre van ser monstres sense ser-ho. Acusats, processats i sentenciats socialment, la justícia (la dels jutges, la que val de debò) els va absoldre d'una condemna social per a la qual no hi ha cap recurs que valgui. Morts en vida, subjugats per l'omnímode tribunal de la gent, van perdre el que més estimaven, més fins i tot que la seva dignitat: els seus fills. Alguns, definitivament. Ja no eren pares. Només agressors, encara que no hi hagués rastre de les agressions.A ritme de thriller moral, amb pols cinematogràfic i elements de crònica d'esdeveniments, a mig camí entre l'estudi antropològic i el diari en primera persona. Alguns homes bons donen veu a aquests homes fins ara muts. I retrata, amb testimonis exclusius i un minuciós estudi jurídic, el increïble malson viscut pels antiherois més inesperats que ha viscut l'època de l'alliberament femenins.