Algo nuestro sobre la tierra

Quan el Perú assolia la taxa de mortalitat més alta per covid-19 al món, Joseph Zárate va acompanyar un grup d'homes i dones encarregats de realitzar el difícil treball funerari per a les víctimes de la pandèmia. Al costat d'aquestes persones de la "última línia" de resistència contra el flagell del virus, l'autor d'aquestes pàgines va recórrer cases, carrers, hospitals, agències funeràries, crematoris i cementiris de Lima per mostrar la estremidora experiència dels que van fer possible el viatge final dels morts enmig d'un escenari de por, dol i incertesa. Una cosa nostra sobre la terra reuneix aquests testimonis i els fon en un cant comunitari de pèrdua i desolació. Un cor que emergeix de les entranyes d'un país devastat per la pesta i l'abandonament de les seves institucions. Les seves pàgines ens recorden el fràgil llaç amb la vida i el desig que, en paraules del seu autor, "quan tornem la vista enrere meditem allò que avui hem de fer nosaltres, els que quedem vius".