Ahora imagino cosas

Si, com va dir Alfonso Reyes, l'assaig és el centaure dels gèneres, la crònica és un mestís més exòtic o salvatge: l'aixeta de la literatura. Aquest llibre és una gàbia sense barrots on ronden algunes d'aquestes criatures: la pansida eternitat d'Acapulco i la vocació de Mazatlán com a food court de l'ànima; una temporada de rockstar al desert i un record del Mundial d'Alemanya 2006 robat per l'autor a un examant de la seva xicota; un hotel a Xangai on toca la banda de jazz més antiga del món i la visita de la reina d'Anglaterra al port de La Paz, Baja California Sur; el brutal assassinat d'una adolescent xilena a la regió del Maule i un retrat a mà alçada del Fiscal de Ferro, persecutor de guerrillers suïcides, homeòpates marxistes i garbes narcomatriarcals que va protagonitzar la lluita contra la delinqüència organitzada als anys setanta a Nuevo Laredo. Les vuit narracions d'aquest llibre fan una de les sorts més grans de la literatura: anar d'allò íntim a allò general, o viceversa. També ens recorden que no hi ha promeses sense ressaca.