Aguamala

Plou intensament a Nàpols ia les poques hores els estralls de l'aigua es deixen sentir a la ciutat, alguns edificis s'ensorren, grans avencs s'obren als carrers. Per si no n'hi hagués prou, comencen a produir-se estranys fenòmens: de la fortalesa emmerletada de la ciutat surten veus fantasmagòriques, les monedes de cinc lires emeten una dolça melodia, el mar es desborda i les seves aigües segueixen el rastre dels nens que ronden, tres nines arredes apareixen abandonades en llocs misteriosos... Tot sembla indicar que la pluja és el presagi d'un succés imminent encara més extraordinari que canviarà per sempre el sentit mateix de la vida. Publicada amb immens èxit el 1977 però mai reeditada fins a la mort de l'autor, aquesta novel·la coral i inquietant, que la crítica ha considerat com un dels relats més bells mai escrits sobre Nàpols, s'ha convertit al cap de les dècades en una obra de culte esperada per generacions de lectors.