Agua y jabón

Van preguntar a Cecil Beaton: què és l'elegància? I va respondre: aigua i sabó. Que és el mateix que dir: allò elegant és allò senzill, allò útil, allò de tota la vida. L'elegància involuntària s'associa al gest generós, a l'alegria discreta, a la persona que aporta i apaivaga. El llibre es divideix en tres parts: "Temperaments", "Objectes" i "Llocs". Un cànon personal construït no com un refugi contra la vulgaritat -la vulgaritat pot ser meravellosa-, sinó contra el succedani. Completa el text un suplement d'afinitats en forma de diccionari. El món daquest llibre és fragmentari, lent, de convivència fàcil. L'escombrada de noms es pot llegir aleatòriament. No esperin emocions fortes. Obrir per qualsevol pàgina, una estona de companyia, descobrir alguna cosa, anar a fer una passejada. Això seria perfecte. Aigua i sabó parla de l'amor a les biblioteques públiques, l'humor barat, els mapes, la família Cirlot, Paul Léautaud, l'encant imbatible dels ocellets, el passeig errant, els hippies sospitosos, les velles pastisseries, els trens i els zepelins, Bruno Munari, Fleur Cowles, els viatges de nuvis dels nostres pares, la Venècia de Wagner, els gossos contistes, menjar fruita directament de l'arbre, el cursi i el camp, el Rastre, Josep Pla, les manies, els tricornis, les mantes, Snoopy, escombrar el nostre tros de vorera, Giorgio Morandi, Carles Barral, Ricardo Bofill, el surf, la llana, el formatge, els jardins.