A monxa e o grumete

On els meandres de la Miranda viuen a les brànquies de la truita, l'aire de la Terra Brava insisteix a curar els desembarcaments de l'alustre que han fet d'una pell el mapa de la malenconia més àtona, van aprendre Pedro i María de Miranda Ribadeneyra. construeixen al mateix temps els seus devesos més lícits, malgrat els llamps de brutícia que intenten esquinçar les seves lamentacions. Es tracta de la pintura d'una història degudament rescatada de la memòria familiar, estrictament basada en fets reals, llevat d'aquells fragments i imatges que no ho són. Una crònica de la Galícia rural i fosca dels inicis de l'Edat Moderna, una anàlisi de les febres de la gent i un viatge per carretera anunciant la santedat d'uns homes i una dona, que només intentaven explicar-se amb la llum del seu instint. La trajectòria d'una monja i una cabana que encara ens serveix per construir una illa plena d'on posar la bandera que pinta tots els colors de l'arc de Sant Martí.