A la caza del primer Lehendakari

Berlín, 14 de maig de 1941. Un home de baixa estatura anava i venia per l'andana de l'estació Friedrichstrasse. Esperava l'arribada d'un tren procedent de Brussel·les. D'un dels vagons havia de baixar una dona amb els dos nens. El temps corria i s'anaven reduint les possibilitats d'escapar de l'Alemanya nazi. Els visats tenien data de caducitat i la Gestapo el seguia molt de prop. Però a qui se li podia acudir viatjar a Berlín tenint darrere seu la temuda policia secreta de Hitler? Darrere de la falsa identitat del panameny José Andrés Álvarez Lastra s'amagava la figura de José Antonio de Aguirre i Lecube. El primer lehendakari de la història d'Euskadi era conscient que el perseguien els pitjors sabedors de la policia franquista i de la Gestapo. Per aquesta raó estava convençut que si aconseguia posar-se fora de perill demostraria que el nazisme era vençuble. El món democràtic necessitava obtenir una petita victòria en la seva lluita contra el feixisme que des del 1939 no parava de triomfar a tots els fronts. La fugida d'Aguirre per Bèlgica i Alemanya ens porta des dels camps de batalla fins a la clandestinitat, de les clavegueres dels serveis secrets als laberints polítics i policials que van caracteritzar les ambigües relacions hispanogermanes. L'odissea del primer lehendakari ens permet aprofundir en la complicitat repressiva que va existir entre els règims de Franco i de Hitler, però també conèixer les diferències i les disputes que es van prodigar entre Madrid i Berlín.