Últimos días en Trípoli

Trípoli a principis del segle XIX és un lloc oblidat i remot als ulls de la cort espanyola. Entre les quinze mil ànimes que viuen a la ciutat, un grup d'espanyols s'afanyen per sobreviure, envoltats de la nostàlgia d'un passat irrecuperable i de la incertesa d'un futur sense esperances. En aquest escenari d'abandó, el destí d'aquests homes gairebé no té cap valor. Però, entre ells, hi ha una dona, Irene de Souza, filla del cònsol espanyol, que es rebel·la no només contra els prejudicis socials, sinó contra les convencions pròpies de ser dona. Irene de Souza construeix la seva pròpia identitat a partir dels seus somnis d'alliberar-se d'una societat asfixiant, en un equilibri imperfecte que el portarà a trencar traumàticament amb la vida que els altres intenten imposar. Un personatge que farà prevaler els seus sentiments sobre els seus deures i obligacions, sabent que aquesta conquesta pot tenir un fatídic final. A les fronteres d'un món que transita entre la violència i la venjança, Irene es converteix, fins i tot per als espanyols, en un veritable problema. La llibertat es confon amb la immoralitat i la culminació dels seus desitjos tindrà un cost que estarà disposada a pagar fins i tot amb la seva pròpia vida.