Érase una vez Europa

Europa és l'ambició de l'Atenes de Pèricles i la idea de la democràcia; l'anihilament dels enemics i el sermó de la muntanya; els tirans descrits per Tàcit i les reflexions morals de Ciceró, Sèneca i Marc Aureli; la persecució ferotge dels heretges i la crida a la tolerància; la depredació que solca els mars amb els vaixells exploradors i la crítica de l'explotació de poblacions indefenses; l'índex de llibres prohibits i el gran combat per la llibertat d'expressió; el negoci sinistre de l'esclavitud i la Declaració dels Drets de l'Home; el Gulag i la caiguda del Mur de Berlín; l'Holocaust i la derrota del nazisme. Europa ha engendrat una galeria canviant de monstres. Però també ha donat a llum els homes i les dones que s'han enfrontat i han vençut aquests monstres. Amb gran sensibilitat i potència narrativa, combinant la imaginació literària amb el coneixement històric més seriós, Fernando García de Cortázar ens recorda en aquesta personalíssima biografia d'Europa que el Vell Continent no es pot identificar eternament amb les ombres: els tirans, les guerres, les malifetes i granules. Ben al contrari, també s'ha de mirar en els seus llums, s'ha de contemplar en els seus herois: aquelles persones que, en les hores més crítiques, van comprendre que l'única civilització possible és la que uneix l'ésser humà contra la barbàrie, homes i dones que van saber donar llum senders de justícia, bondat, tolerància i llibertat.