Ura saltoka

Juan Kruz Igerabide té -com ens diu en aquest llibre, sempre ha tingut- una tendència a la natura, una passió, que alhora ha estat un pati, un estímul, una lliçó per a la vida quotidiana. A partir dels records d'infantesa ("Allà estem, pare, mare i bevent els tres a la font, només tinc quatre o cinc anys"), fins a la crua actualitat que ens ha commogut recentment ("Aquí som els humans", en un racó de l'arbre taxonòmic, pensant que som el líder de tots"), una mena d'autobiografia sentimental, una mena de narració generacional, una mena d'història natural, Igerabide ha compost, com és habitual, passatges suculents, reflexions expansives, ple d'una prosa increïblement dolça. Com faria un Ovidi contemporani, el seu cervell sempre obert a l'altre, sense perdre mai el seu esperit crític, sabent que aquesta actitud és l'única manera d'entendre millor la relació entre l'home i la natura.