Unidad de vigilancia lingüística

Qui té boca, s'equivoca. Aquesta és la primera de les màximes del llibre. La segona és saber riure's d'un mateix i amb els altres. En aquestes pàgines trobaràs un compendi divertidíssim de llorigons lingüístics, de ficades de pota i d'equívocs de polítics, persones rellevants i professionals dels mitjans de comunicació de les darreres dècades. Errar pot ser una demostració de la nostra ignorància o la pedra angular de l'evolució del nostre coneixement, errar ens fa vergonya o ens diverteix, errar, en definitiva, no és que sigui humà, és que és el que ens fa humans. I per això és una cosa que ens afecta a tots, independentment de quin sigui el nostre bagatge cultural o intel·lectual. Ni l'Emèrit mateix, ni els presidents del govern, ni les grans veus del periodisme d'aquest país es lliuren de passar per la lupa de l'observatori lingüístic d'Isaías Lafuente i els seus vigilants. Una recopilació dels errors més memorables que recorre la nostra recent història, que et farà somriure i, per què no, aprendre una mica més sobre el nostre idioma i comprovar que, malgrat tot, davant de les visions apocalíptiques que profetitzen la seva devaluació i destrucció, l'espanyol, com Espanya, va bé...