Una flor oriental

Tot i ser la gran dels seus germans, entre els plans d'Elizabeth no encaixava un matrimoni imminent. Tenia clar que, a llarg termini, era el més lògic per a una dona de la seva classe, i en aquell segle, però, igual que n'estava convençuda, també sabia que mai no es casaria per amor. Havia presenciat el patiment de la seva mare després de la mort del seu pare, i es va jurar a si mateixa que mai no s'enamoraria. Amb el que no comptava, era amb els tripijocs del seu avi. De la nit al dia el seu futur la va situar lluny de Londres per casar-se amb... el duc de Peachwood? Un home que, des de la mort de la seva esposa i fill, en estranyes circumstàncies, no havia tornat a aparèixer en societat. S'havia reclòs al camp i no es relacionava amb ningú. La seva única obsessió, segons les xafarderies dels salons londinencs, eren els presseguers que tenia al seu hivernacle.