Una flor en el asfalto

Ens dieu males herbes, mala herba, males herbes... però què us hem fet perquè ens mireu tan malament? Compartim amb vosaltres l'espai d'aquests boscos de ciment i vidre que heu construït al mig de camp, aquestes "ciutats". Som les herbes urbanes, si. Tenim tanta bellesa si se'ns mira de prop que, tota la resta, poc importa. Som unes supervivents capaços de colonitzar petites esquerdes a les voreres i els murs. Ens hem reunit per explicar-vos com som i com ens sentim. Per aquestes pàgines vam desfilar dotzenes de plantes molt comuns en les vostres carrers. Cadascuna parla de si mateixa, en primera persona, per mostrar-vos com és la nostra realitat, el nostre dia a dia. Ho fem sense embuts, en un exercici de sinceritat clorofíl·lica amb tots vosaltres. Deixareu llavors de dir-nos males herbes?