Un verano en Portugal

Les onades s'aproximaven cap a nosaltres, lentes, elàstiques, manejables. Sortegem la primera de la sèrie, que va fer que les nostres taules es posessin en vertical, i encarem la segona. -Vinga, Manu! Rema-la! Vaig pensar que trencaria damunt del meu cap. Vaig arquejar l'esquena, vaig agafar tan fort com vaig poder, vaig deixar caure el pes sobre les costelles i vaig sentir que l'onada m'empenyia, la taula es movia. -Ara! Aixeca't! Vaig posar els peus al centre i em vaig deixar portar, i va ser com si el mar em prengués de la mà. Increïble. Vaig aconseguir solcar un parell d'onades més, deixant l'escuma darrere meu i movent-me cap a la paret d'aigua. La sensació de plenitud i de felicitat va ser tan intensa que vaig arribar a comprendre la passió de Joel, de Colin i de tots els penjats que matinaven per fer el primer bany del matí.