Un puñado de anécdotas

Hans Magnus Enzensberger evoca la seva infantesa, adolescència i primera joventut: el germen de la seva trajectòria vital i intel·lectual. Ho fa optant pel distanciament de la tercera persona i la forma del mosaic d'escenes, acompanyades per imatges de persones i objectes que el van envoltar aquests anys, crucials per a la seva construcció com a persona i dramàtics a la història d'Alemanya. Treuen el crac del 29 -l'any en què va néixer- i els temps convulsos de la República de Weimar; el pare alt funcionari de Correus; l'ascens del nazisme; la guerra i els bombardejos vists per un nen; el pas per les Joventuts Hitlerianes i la seva expulsió; l'evacuació de la ciutat al camp; el descobriment de l'Holocaust a través d'un documental les imatges del qual l'acompanyaran per sempre; la nova Alemanya de la postguerra; les aspiracions a convertir-se en filòsof; la conferència de Heidegger a què va assistir i el seminari del professor Wilhelm Szilasi, acabat de tornar de l'exili; el descobriment de París i la seva bulliciosa vida intel·lectual...