Un juego de tronos castizo

María Luisa de Parma va batejar com "la trinitat" el singular triangle que va formar amb Carlos IV i Manuel Godoy. Triangle entre els vèrtexs del qual es van dirimir les dinàmiques de poder, traïcions i, sobretot, ambicions desmesurades i fallades de càlcul que acabarien per lliurar el país a un oportú quart en discòrdia: Napoleó Bonaparte. Amb un rigor impecable i recolzant-se en l'estudi minuciós de les fonts directes, Antonio Elorza recompon en aquest assaig la seqüència frenètica d'acostaments estratègics, desafeccions i punyalades entre tots quatre, però especialment entre Godoy i Napoleó, amb qui el primer intentava guanyar per sí, la legitimitat d'un poder que ja exercia de facto, i el segon buscava expandir el seu imperi. I demostra que, gràcies a l'ambició de Godoy, Napoleó va poder fer pacíficament l'ocupació militar d'Espanya. Les conseqüències catastròfiques d'aquest joc de trons castís inclouen la derrota de Trafalgar, que ja fa inevitable la pèrdua de l'imperi americà, i la posterior Guerra d'Independència, tràgica destrucció d'un país que va reflectir Goya als Desastres. D'altra banda, va suposar també la ruïna de Napoleó, que va acabar reconeixent que "els espanyols es van comportar en massa com un home d'honor" i que, després de tot, "mereixien una mica millor".