Un extranjero llamado Picasso

Abans que Picasso es convertís en Picasso, l'icònic artista que és avui una de les figures més destacades del món, la policia el tenia sota escrutini constant. Enmig de les tensions polítiques de la primavera del 1901, els serveis de seguretat el van assenyalar com a anarquista. Aquesta esdevindria la primera de les moltes entrades que arribarien a formar un extens expedient policial. Tot i que no va trigar a convertir-se en el líder de l'avantguarda cubista ni a aconseguir grans retribucions per les seves obres a mesura que la seva reputació creixia a tot el món, l'art de Picasso va quedar exclòs en gran mesura de les col·leccions públiques a França durant unes quatre dècades . Al geni que va concebre el Guernica com una declaració visceral contra el feixisme el 1937 se li va negar la ciutadania francesa fins i tot tres anys després, en vigílies de l'ocupació nazi. En un país on la policia i la conservadora Acadèmia de Belles Arts representaven dos dels principals pilars de l'oligarquia de l'època, Picasso es va enfrontar a un triple estigma: el d'estranger, ideòleg radical i artista d'avantguarda. Un estranger anomenat Picasso aborda la carrera i l'obra de l'artista des d'un angle completament nou, basat en unes extenses fonts d'arxiu que, tot i ser fascinants, s'han desoït durant massa temps. En aquesta innovadora narració, Picasso emergeix com un artista avançat al seu temps tant estètica com políticament, un artista que va ignorar els costums nacionals a favor de les formes cosmopolites contemporànies. Va triar el sud abans que al nord, les províncies a la capital i els artesans als acadèmics, alhora que aconseguia una gran fama. Cohen-Solal revela com, en un període que va abastar la brutalitat de la primera guerra mundial, l'ocupació nazi i les rivalitats de la guerra freda, Picasso va haver de convertir-se en estrateg i lluitar per preservar la seva agència, fins que finalment va abandonar París per sempre el 1955. L'artista mai no va arribar a ser ciutadà francès, però va enriquir i dinamitzar la seva cultura com poques altres figures en la història del país. Aquest llibre explica per primer cop com ho va fer.