Un bien relativo

Just quan la tinent Karen Blecker es pregunta de nou si els hiverns seran sempre així de freds i monocords a la caserna de San Lorenzo de l'Escorial, el guàrdia Suárez notifica la trucada de tres passejants: ha aparegut un cos al camí de l'Horitzontal. Una mort al poble és en tot moment un fet ressenyable, i encara més si és la d'una monja que no pertany a cap de les congregacions de la zona. Amb l'ajuda del reticent brigada Cano, Blecker començarà a endinsar-se en el passat de sor Lucía, una dona enèrgica que va dedicar la seva vida a la creació i desenvolupament d'una moderna planta hospitalària. Seguint els perfils d'altres dones vinculades per diferents motius a la religiosa, la parella es veurà immersa en una fosca investigació que els conduirà des de les zones més acomodades fins als barris perifèrics del Madrid dels anys vuitanta -tan oposats com íntimament lligats entre si-, obligant-los alhora a revisar les seves pròpies conviccions, a qüestionar-se si en realitat no hi ha falla en la monolítica rotunditat del bé. I si, de vegades, també aquest podria ser relatiu?