Tokyo girls, 7

Després d'anys i anys parlant del que podria ser, per fi (sí, per fi!) he trobat el meu primer amor assossegat a l'edat adulta!! Ja puc abaixar el teló amb un somriure a la boca, donar per acabada aquesta funció plena de condicionals i viure feliç i menjar perdius... Eh? Per què no es baixa? Què passa? Perdre la calma, caure's, penedir-se... I això que se suposava que únicament mirava endavant... Donya ysi, tens la felicitat davant dels teus nassos i no saps què fer!?