Tokio

Maria no hi és. Se'n va anar. No hi ha manera de saber a on. A partir d'aquesta absència, el narrador de Tòquio porta endavant els seus dies, entre la fugaç il·lusió de tornar a trobar aquest amor perdut, les seves jornades laborals, les visites a la casa de la seva mare i una espècie d'investigació inorgànica i vana en els llocs on ella va estar alguna vegada. Decarli va escriure una novel·la sobre la pèrdua de l'amor, però sense deixar-se atrapar per la malenconia. Amb procediments de la novel·la policíaca, però sense crim ni detectiu, instal·lant la sensació permanent de que la realitat, com passa en el gènere fantàstic, es torna inquietant, impossible de comprendre. Busquem a Maria, al costat del narrador d'aquesta història, amb la sospita que mai anem a trobar-la. I amb la por, fins i tot, que potser Maria mai hagi existit.