Todas las horas del día

1990. Airas, un jove periodista gallec, rep el seu encàrrec més gran fins ara: cobrir el lliurament del Gran Premi Nacional de Teatre de França a l'actriu María Casares. Amb més de seixanta anys, la Maria, encara en actiu, viu en una gran casa al camp francès, al costat dels fantasmes dels seus dos grans amors: Albert Camus, el seu amant, i André Schlesser "Dadé", el seu millor amic i posterior marit. L'accent gallec d'Airas i la seva enorme semblança amb Camus portaran Maria a reviure sentiments que creia oblidats ia reconstruir la seva història personal i professional, des que va abandonar Espanya després de l'esclat de la Guerra Civil amb catorze anys per ser filla de Casares Quiroga fins que França la va convertir en una de les figures més influents del seu teatre. Una vida irrepetible marcada pel mar, l'exili, l'amor i la solitud.