Tierra arrasada

Runes, cendra i ossos, això són les restes que sovint ens trobem en explorar un antic camp de batalla o les ruïnes d'un llogaret, terra arrasada que amaga milers d'històries, des dels darrers sospirs d'un soldat caigut als crits ofegats de una família assolada per la guerra. Sovint el ràpid succés d'esdeveniments que comprenem com a història ens ha entumit aquestes realitats traumàtiques, desvinculant-nos de la violència i patiment que abasta i que rares vegades ens commociona. Solem oblidar que darrere de la destrucció i la barbàrie hi ha persones, els seus records i esperances silenciats pel tall d'una espasa; relats humans recurrents que fan de la història una mica palpitant i tangible. Amb l'arqueologia com a eina, Alfredo González-Ruibal ens ajuda a afinar l'oïda, a escoltar aquests murmuris i desxifrar els relats de violència i agressió, apropant-nos a la realitat sense els tints opacs de la guerra o la ideologia. Són precisament aquests últims vestigis els que parlen amb més eloqüència sobre la nostra naturalesa i la seva inclinació pertorbadora a la destrucció. Amb ell explorem els inicis de la violència humana fins avui, emprenent un recorregut que abasta segles i continents, des de les ràcies del neolític a les trinxeres de Verdún, en un relat apassionant que vessa humanitat i erudició.