Te quiero, verde

La primera idea que se li acudeix a un aficionat a la bona taula quan es parla de menjars són les verdures. Poden ser una minestra, uns espàrrecs, unes carxofes o uns pebrots del piquillo de Lodosa, el que sigui, però gairebé sempre seran les verdures. La definició del diccionari de la Reial Acadèmia ens diu que les verdures i les hortalisses són plantes comestibles que es cultiven a les hortes. El consum d'aliments vegetals és tan antic com l'home i estan a la nostra disposició en moltes varietats cada dia de l'any; només és qüestió de saber triar-les en funció de la seva temporada. Cogombres, espinacs, bledes, cols, cols, enciams, escaroles, endívies, créixens, pèsols, tirabecs, faves, mongetes verdes, api, cebes, escalunyes, cebes tendres, patates, pastanagues, remolatxes, naps, raves, salsifís , llenties, faves, fongs, porros, fonoll... Tot això és molt ric en tota mena de vitamines, uns les tenen d'una classe i els altres de l'altra, a quina més interessant. És per això que aquesta riquesa hortana no ha de faltar mai als nostres rebosts ia les nostres taules. Puc assegurar que a la meva no n'hi ha escassetat. Espero així que aquest llibre compleixi les vostres il·lusions de ser cada dia més fortes, sans i alegres perquè "de la panxa ve la dansa".