Stalingrado

Vasili Grossman va voler deixar constància de tot el que havia viscut durant la Segona Guerra Mundial, la mort de la seva mare i del seu fillastre i la seva experiència com a corresponsal de guerra, en un ambiciós cicle novel·lístic en dues parts. La primera, iniciada el 1943 i publicada el 1952 amb el títol Per una causa justa, s'havia de titular Stalingrad. La segona, escrita a partir del 1949, amb els mateixos protagonistes, seria Vida i destí. De les dues, Vida i destí és un clàssic llegit per milers de lectors a tot el món. La primera, en canvi, ha estat considerada com una novel·la de menor rang. És més, Efim Etkind i Simon Markish, dues de les persones que més van fer per salvar el manuscrit de Vida i destí, publicant-lo per primera vegada a Occident el 1980, al pròleg a aquesta edició, afirmaven que Per una causa justa «hi podia haver guanyat un merescut Premi Stalin, perquè vessava amor pel règim socialista...». Grossman va poder escriure dues novel·les tan desiguals malgrat concebre-les com un tot i redactar-les una darrere l'altra? Aquesta edició respon a aquesta pregunta. A banda de tornar a la novel·la el títol que per ella volia Grossman, Stalingrad, per primera vegada la reconstrueix amb els més de cent fragments, alguns d'un parell de frases, altres de paràgrafs i pàgines senceres, que la censura soviètica va obligar a suprimir. Amb això, la novel·la s'enriqueix i s'omple de matisos fins a convertir-se en una obra diferent de la que s'havia pogut llegir. Ara, com afirma The Economist, «igual que Vida i destí, la nova Stalingrad és una obra mestra».