Space Invaders

Recordar és un verb, un acte present. Quan recordem tornem a viure en part el que va passar i alhora ho confrontem amb el moment present en què estem. Resignifiquem. Passat i present es fonen en aquest exercici de son i record. Les veus de "Space Invaders" estan condemnades a un somni, no aconsegueixen despertar malgrat que ja són adultes. El somni es repeteix i es repeteix. Hi ha alguna cosa que no es resol. Que malgrat el temps no les deixa tranquil·les. A Xile passa una mica això. Les empremtes d'aquest somni són als nostres cossos i no podem deixar-ho enrere. Es repeteix i es repeteix. És un sentiment de vertigen i malson el que m'envaeix quan penso en les veus atrapades de "Space Invaders". [...] Aquí vaig trobar quelcom que ha estat un eix de recerca des de llavors. La impossibilitat de construir records únics, veritats segellades o oficials. Aleshores es va obrir el meu interès per intentar comprendre els nostres processos de record col·lectius i personals. Com recordem, què recordem quan recordem, què ficcionem, què oblidem, què és recordar en conjunt i, sobretot, la dificultat de generar un record col·lectiu.