Soñar con bicicletas

Potser la marca més característica del pensar poètic d'Àngels Mora, això que se sol anomenar "la veu del poeta", sigui haver assumit la condició del jo no com una cosa substantiva sinó com una cosa sempre relacional, construïda en connexió amb el món i amb ell mateixa. Així, llibre a llibre, ha anat obrint un camí reconeixible, molt personal, fins a obtenir importants reconeixements com el Premi de la Crítica (2015) i el Nacional de Poesia (2016), tots dos pel seu llibre Ficciones para una autobiografía. A Somiar amb bicicletes trobem una poesia feminista, compromesa i crítica amb un món que ens fa i desfà cada dia. Poesia que pensa, que cerca la flama de la raó i la bellesa. Paraula que s'endinsa a les profunditats de l'ésser i l'existència, posant en evidència la nostra quotidianitat trencada, les nostres contradiccions. Un llibre dividit en quatre parts, en què es tornen a fer paleses les preocupacions de l'autora: el pas del temps, l'amor, la llum que habita la poesia, els trencats que s'obren a la nostra pròpia carn, la intensitat o la emoció del poema, el submón que ens ofega. La dona pren aquí la paraula per dir-se i dir la vida, aquesta vida que dia a dia se'ns escapa entre els dits "com l'aigua traspassa el colador".