Simone Weil

Simone Weil va captar els grans dilemes i contradiccions del seu temps; en altres termes: va saber copsar l'esperit de l'època. sens dubte, ella i Hannah Arendt són les dues grans pensadores del segle XX passat. A la seva curta vida, amb la seva intel·ligència prodigiosa i el seu compromís solidari, Simone Weil va iniciar la gran obra de replantejament dels fonaments de la cultura occidental. es pot advertir que més enllà dels nombrosos naufragis que hem viscut, com les dues grans guerres mundials, aporta valors i reflexions que no s'han dilapidar. Weil s'interroga sobre: Què vol dir fer balanç o crítica de la nostra civilització? I respon que és intentar posar en clar d'una manera precisa el parany que ha portat l'ésser humà a ser esclau de les seves creacions. En realitat, Weil havia percebut el costat fosc de la modernitat, de la revolució industrial i de la que es diria organització "científica" del treball, els efectes del qual havia patit per pròpia experiència patint l'explotació despòtica a la fàbrica taylorista (panòptica, inspirada en la construcció de Jeremy Bentham). D'altra banda, Weil pretén sobrepassar el marc de les reformes reivindicatives a l'ordre existent i proposa caminar cap a la construcció d'una nova organització social democràtica. en aquest camí importa abans de res destacar, com a element central, les obligacions cap a l'ésser humà. I aquestes obligacions han de correspondre's amb les necessitats humanes fonamentals. cal no oblidar que el títol d'un dels seus llibres més emblemàtics porta el títol "Arrelar. Preludi per a una declaració dels deures cap a l'ésser humà".