Siempre somos demasiado buenos con las mujeres

Publicada per primera vegada el 1947, i atribuïda llavors, com si correspongués a una persona real, a la fictícia escriptora irlandesa Sally Mara, Sempre som massa bons amb les dones va ser reeditada el 1971 com a "novel·la de Sally Mara" signada ja per Raymond Queneau , però "traduïda" per Michel Presle. Aquest joc de falses caixes xineses dóna per si mateix una idea de la peculiaríssima textura del llibre. Sempre som massa bons amb les dones se situa en la insurrecció irlandesa del 1916 per erigir una creació divertida i grotesca alhora que constitueix, en última instància, un apòleg moral contra la violència, envoltat d'una grinyolant, apocalíptica i sorprenent maquinària verbal. Set irlandesos armats assalten una estafeta de correus i, mentre resisteixen el lloc de l'exèrcit anglès, van caient un per un als paranys seductors d'una noia que es va amagar al servei durant l'assalt.