Sentimentales, ofendidos, mediocres y agresivos

Girauta alerta contra les formes actuals de manipulació sentimental i ideològica. De passada, ens explica com s'ha fet l'esquerra amb l'hegemonia cultural. Entendre'l exigeix ??una aproximació al postmarxisme. En concret, a l'enllaçament de causes o lluites aparentment independents. Per què la dreta no ha imposat ni una sola causa pròpia en les darreres dècades? Per què va a rastres en matèria de valors? Per què sempre acaba interioritzant premisses a què al principi es resisteix? Hi ha una raó principal: s'ha desentès de la guerra cultural i no creu en el poder del discurs. En aquest sentit, la dreta és infinitament més materialista que la nova esquerra. Un advertiment important: la guerra cultural que Girauta defensa no persegueix que l?hegemonia cultural passi a la dreta. El seu objectiu és que es preservin els principis fundacionals de la democràcia liberal, de mica en mica desvirtuats: igualtat, llibertat d'expressió, càrrega de la prova, respecte a l'esfera privada, etc. Convertida en generadora permanent d'antagonisme, l'esquerra democràtica n'ha mutat la naturalesa. Aquesta transformació, sumada a la insensata renúncia a l'imaginari de conservadors i liberals, explica el retorn de la censura, la cancel·lació cultural, el neopuritanisme, la coacció ambiental i la infantilització de la societat. També la paradoxa d'una joventut sempre al costat del poder establert mentre creu combatre'l. Se l'ha format per no suportar les opinions contràries, que interpreta com a violència. Mentrestant, les grans corporacions tecnològiques fomenten l'hostilitat social i la frustració individual.