Regla y tiempo real

Regla i temps real són les ineludibles entitats entre les que es genera la creació musical. En contra de certes idealitzacions que enterboleixen la comprensió del que fem quan fem música, no hi ha -en un extrem de l'eix- improvisació ni interpretació que no depenguin en major o menor mesura d'un predeterminat marc normatiu. I, en l'altre extrem, fins al més exhaustiu conjunt d'instruccions s'implementa sempre en un irrepetible temps real, el que fa de la música un fenomen només parcialment predictible i, per tant, obert a la improvisació. En conseqüència, lluny de les inclinacions excepcionalistes tant d'alguns discursos acadèmics com de certs valedors del que solem anomenar músiques improvisades, aquesta obra assenyala una rellevant continuïtat entre diferents maneres de fer música, una continuïtat sovint enfosquida per la desatenció o el fum ideològic . Tota interpretació és, doncs, constitutivament improvisativa i, alhora, dependent d'un marc normatiu. Si, finalment, i en contra de l'hegemònic platonisme musical, admetem que «una obra musical no existeix sinó en el moment de la seva interpretació», per dir-ho en els termes de Vladimir Jankélévitch, sembla que hauríem de contemplar sense objeccions la possibilitat -per contraintuitiva que sembli- que tota obra musical sigui forçosament improvisativa. Aquestes pàgines fascinants pretenen, des de disciplines complementàries com l'estètica, la musicologia o l'ontologia de l'art, aclarir determinats aspectes bàsics de les nostres pràctiques musicals i respondre a una sèrie de preguntes sobre la tradició, la naturalesa i la interpretació de l'obra musical que no solem fer-nos.