Qué hacer con un pasado sucio

José Álvarez Junco reflexiona en aquest llibre sobre el pes dels passats traumàtics a les societats humanes (guerres civils, genocidis, dictadures), la seva possible utilització política i la seva manipulació al servei d'objectius actuals. Encara que el seu focus és la guerra civil espanyola i el primer franquisme, els compara amb Alemanya nazi, Xile de Pinochet, la Colòmbia de guerrillers i paramilitars o la Sud-àfrica de l'apartheid, entre altres casos. El llibre es desenvolupa en tres nivells: la construcció de la imatge col·lectiva, la narració històrica i la traça del que queda d'aquell trauma. Des de la primera perspectiva, recorda quina era la complaent i autocompassiva imatge que els espanyols s'havien construït sobre si mateixos en les dècades o segles anteriors i com van integrar-hi aquells brutals fets, sobretot en les interpretacions elaborades pels seus intel·lectuals de més prestigi. Des de la segona narra el que va passar a Espanya, l'origen de la crisi política dels anys trenta, el desenvolupament dels esdeveniments durant la mateixa, la dura repressió dels anys quaranta, l'evolució posterior de la dictadura i la seva superació durant la Transició. El tercer aspecte versa sobre què cal fer després d'aquell trauma, quines polítiques s'han pres en relació amb les víctimes, i quines es podrien implantar per superar-lo d'una vegada, si això és possible. El debat sobre la conveniència de recordar o oblidar és inesgotable i l'autor no defensa aquí una resposta contundent. Des de la seva llarga experiència com a historiador i adoptant sempre una mirada distanciada i una perspectiva internacional, es planteja la seva complexitat i conveniència d'evitar explicacions senzilles i maniquees per afavorir la convivència social.