Punk 57

La meva professora va creure que Ryen era un noi, la seva que Misha era nom de noia i totes dues, completament equivocades, ens van ajuntar per ser amics per correspondència. A nosaltres no ens va costar gaire adonar-nos de l'error, però abans ja havíem discutit sobre qualsevol tema possible: la millor pizza de la ciutat? iPhone o Android? És Eminem el millor raper de tots els temps? I aquest va ser el principi de tot. Aquests vam ser nosaltres els set anys següents. Ella sempre escrivia en paper negre amb boli platejat. No ho feia amb regularitat: de vegades me n'arribava una a la setmana. D'altres, tres en un dia. Tant era. Les necessitava. Ella és l'única que em manté centrat, que em parla i que accepta tot allò que sóc. Només tenim tres regles. Sense xarxes socials, sense telèfon, sense fotos. Teníem alguna cosa bona. Per què arruïnar-ho? Fins que un dia, trobo la foto d'una noia anomenada Ryen, que estima la pizza de Gallo's i adora el seu iPhone. Massa casualitat? Fotre. Necessito conèixer-la. Només espero no acabar odiant-la.