Poesía reunida

Wallace Stevens no és només un dels grans poetes del segle XX, sinó el que més influència ha exercit en la literatura nord-americana de les darreres dècades, des de John Ashbery fins a Mark Strand o Anne Carson. La seva obra, complexa, irreductible, plena de llum i aire, és una celebració de l'existència i la natura, del clima, així com una meditació al voltant del misteri de la imaginació humana i la relació amb el llenguatge i la pròpia poesia. Sempre reticent i impersonal, només al final de la seva vida, als seus poemes últims, Stevens es mostra més transparent i proper, expressant l'estupor de la vellesa amb una claredat mai igualades a la poesia moderna. Aquest volum, editat i prologat per Andreu Jaume, reuneix el cos essencial de la poesia de Stevens, des del primer llibre, Armonio, fins als seus poemes pòstums, a més d'incorporar el gruix dels seus aforismes, una part essencial i complementària de la seva obra. A les excepcionals traduccions d'Andrés Sánchez Robayna i Daniel Aguirre, ja clàssiques, s'hi afegeixen ara les versions que per a aquesta edició ha fet Andreu Jaume de Notes per a una ficció suprema i de Les aurores de tardor. El llibre constitueix el compendi més ampli i rigorós que s'ha fet en castellà d'aquest gran poeta.