Pérdidas de risa

Als 50, la punyetera crisi no t'agafa per sorpresa. T'agafa mig cega, menopàusica i amb les teves primeres xacres. És en aquest punt d'inflexió que a la penya li agafa la pardal de pensar tot allò que li queda per fer. Que si llençar-se en paracaigudes, que si fer-se un tattoo, que si tastar el poliamor... Amigues, a qui volem enganyar? Ja no ens queda tanta energia. Us proposo una mica millor: mirem enrere i repassem tot allò que SÍ hem viscut. Ha estat emocionant, divertit i també humiliant, per què negar-ho. Però, sobretot, podem dir que ho hem viscut i, el millor, SUPERAT. Aquest llibre parla de mi. Però crec que també de totes vosaltres. Llegiu-lo. Riurem juntes. Per no dir que ens pixarem. I em temo, que serà literal. Acabem totes amb Pèrdues de riure.