Paleopsicología del arte rupestre

Què ens volien comunicar els pintors d'Ekain en fer aquelles meravelles de signes i figures animals? Quina era la comunicació conscient i quina la inconscient? Per què o per què el van pintar? Quins eren els seus desitjos, ideals, problemes? Què menjaven? Quants anys vivien?. Com es comunicaven o de què parlaven? Com és possible que tinguem dubtes quant a la seva capacitat intel·lectual i artística després de comprovar la perfecció amb què estan realitzats els dibuixos? Quins secrets guarden les pintures? És possible que l'art paleolític perdurés sense grans canvis estètics i simbòlics durant més de 30.000 anys? Després de comprovar que la majoria de les persones de la nostra societat actual no són capaces de fer dibuixos o pintures d'aquesta talla, com seria possible negar la qualitat psíquica d'aquest ésser del paleolític després d'haver vist els estris elaborats, la producció lítica, tan perfecta i detallada per desenvolupar la funció a què van ser designats? En aquesta obra, basada en les pintures de la cova d'Ekain com a model, l'autor aplica una metodologia estadística i psicodinàmica nova d'anàlisi basada en tests projectius. D'aquesta manera, porta al camp de l'art rupestre una tècnica estadística-experimental i de la psicoanàlisi amb què es poden conèixer en profunditat tant les pintures com el caràcter d'aquesta societat paleolítica.