Nostalgia sin ti

Què passa amb una gimnasta després de la seva retirada? Com es torna a una realitat en què ningú corea el teu nom, no et despertes diàriament amb un objectiu i el teu entorn ha seguit amb les seves vides però la teva, la paral·lela a l'esport, continua estancada en aquella noia de setze anys que desitjava competir en uns Jocs Olímpics? Lilia torna a Kinsale arrossegant una maleta plena de somnis trencats. I aquí hi ha Troye, el noi d'ulls celestes, amb els seus retrats sense color i el record de les matinades que van passar junts al far, per demostrar-li què és que algú et regali un llenç en blanc sobre el qual dibuixar aquest futur que vols protagonitzar. De vegades cal enfrontar-se al passat per reconciliar-se amb el present. Perquè no resulta fàcil renunciar a allò que portes més d'una dècada sacrificant-te. Perquè la perfecció que exigeix l'elit deixa seqüeles. Perquè per a Lilia, la gimnàstica rítmica va ser el seu primer amor.