Niños

Qui no té una empremta d'infància que recorre passadissos foscos a mitjanit, que inspecciona sota el llit abans de dormir, que no es reconeix a la brillantor d'un mirall? Qui no tem el monstre que aguaita dins de l'armari, els passos a l'altra banda d'una porta, l'ombra que copeja el vidre de la finestra? Els nens i nenes que vam anar recorren els contes fantàstics de David Roas recordant-nos que viuen de les nostres pors infantils. I alhora, els adults que som o serem no podem deixar d'estremir-nos davant aquesta infantesa que observa i parla amb qui no veiem, que està posseïda per una mà aliena o els malsons de la qual es converteixen en la nostra realitat. Els nens juguen, corren i ballen per escapar-se del terror o precisament ho fan perquè ells són el terror. I tu, de què has tingut sempre por?