Nidos de piratas

Niu de pirates és una història del diari Pueblo, que comença el 1964, quan el diari dels sindicats verticals es trasllada al número 73 del madrileny carrer de les Huertas. Sota la batuta d'Emilio Romero, i amb una tirada de més de dos-cents mil exemplars, es troba al cim de l'èxit. Entre whiskys, partides de pòquer i un núvol de fum de tabac negre, se sent l'inconfusible repiqueteig de les tecles de les Olivettis. Els reporters i fotògrafs que es barallen per les exclusives es compten per desenes. I estan disposats a tot. Així ho recorden en aquest llibre molts dels que hi van passar. Des d'Arturo Pérez-Reverte fins a Rosa Villacastín, Carmen Rigalt, Raúl del Pozo, Julia Navarro (i el seu pare, Felipe Navarro, Yale) o Andrés Aberasturi. Però també altres -advocats, capellans, fotògrafs, perruquers, etc.-, testimonis directes d'aquesta manera salvatge i apassionant de fer periodisme. Pueblo, ferit de mort després de la sortida de Romero, reacciona de manera tardana al cop d'Estat de Tejero, i pateix una forta retallada de plantilla i pèrdues milionàries. Aquell transatlàntic en procés de desballestament s'enfonsa irremeiablement. Aquesta part de la història, malauradament, no sembla tan aliena. Les portes tanquen de manera definitiva el 1984, quan el Govern de Felipe González acaba d'executar el pla de Suárez d'acabar amb la premsa pública. I amb ell desapareix una manera única, voraç i trepidant d'entendre l'ofici.