Muerte titánica

L'armada d'Horus es reuneix. Ja ha derrotat tots els enemics que s'interposaven en el seu camí, fins i tot el botxí de l'Emperador. L'únic que queda és una barrera abans que es pugui dirigir a Terra per arrasar amb el somni de l'Emperador. El sistema Beta-Garmon ocupa l'única ruta viable, la més directa, cap al sistema solar i Terra. Per enderrocar aquella barrera, Horus congrega una host de guerra d'unes proporcions inimaginables i un nombre incomptable de titans. Perdre a Beta-Garmon significa perdre la guerra, i Horus no té cap intenció de tornar enrere. No obstant això, l'Imperi també comprèn la importància de Beta-Garmon i desplega un exèrcit colossal, conformat per unes cohorts de l'exèrcit de números gairebé infinits i un conjunt de titans capaç de desafiar fins i tot el poder marcial del Senyor de la Guerra. Els titans lluiten contra els mateixos titans conforme les màquines déu dels lleials a l'Emperador i dels traïdors es dirigeixen a la guerra. Un conflicte mai abans vist, una batalla capaç d'acabar amb planetes sencers que determinarà la fase següent de la guerra.