Molinos y gigantes

La qüestió de l'energia és més que mai al cor del debat públic i l'agenda política. Sabem que la transició energètica és inevitable perquè és l'única manera que tenim de lluitar contra el canvi climàtic, però aquesta no és un mer assumpte tècnic que s'hagi de deixar en mans d'empreses i tecnòcrates, sinó una qüestió política que requereix un debat ampli, participació ciutadana i lluites populars. Perquè transicions n'hi pot haver moltes: per exemple, les que busquin un enèsim enriquiment dels gegants de l'oligopoli elèctric o les que aspirin a la democratització dels recursos i la protecció de la naturalesa. Així, Molins i gegants és, en primer lloc, una invitació a conèixer la història política i econòmica que hi ha darrere del sector elèctric espanyol, des dels acords personals del cabdill amb el president ultracatòlic d'Hidrola (actual Iberdrola) fins a la liberalització del sector decretada pel Govern d'Aznar i la posterior imbricació de les energies renovables en els successius booms del totxo. En segon lloc, aquest llibre fa una lectura crítica del model que caracteritza el desenvolupament eòlic a l'Estat espanyol, dominat per grans empreses, amb un enfocament extractiu, concentrat en zones rurals on produeix una important degradació de la vida dels seus habitants, gairebé sense preocupacions mediambientals i mancat de mecanismes de participació democràtica. Per això, Jaume Franquesa -a la línia d'autors com David Graeber o James C. Scott- pren com a zona d'estudi el sud de Catalunya, la regió més nuclearitzada d'Espanya i entre les de més densitat de parcs eòlics, on ha viscut durant anys i recollit els testimonis dels seus veïns, que fa dècades que lluiten per defensar la seva terra i les seves arrels davant del gran oligopoli elèctric, i ens recorden: "Renovables sí, però així no". En definitiva, la transició energètica només serà real si garanteix un món rural viu i la dignitat dels habitants.