Mira quién habla

Sovint es diu que els animals no tenen veu però en realitat són grans conversadors. Al nostre jardí ia les selves tropicals, als parcs de les nostres ciutats ia les profunditats de l'oceà, ia qualsevol lloc on hi hagi vida animal, hi ha missatges de tot tipus flotant a l'ambient. Hi ha animals que informen cantant, com els ocells; i altres que, com les balenes, entonen dialectes transmesos de generació en generació; n'hi ha que es comuniquen amb balls pintorescos, els que executen passos de claqué com Fred Astaire i, fins i tot, els que prefereixen l'estil inimitable de Michael Jackson. I, per descomptat, hi ha animals que s'expressen mitjançant colors, posis, olors, senyals misteriosos i brunzits. A més, com passa entre els humans, també hi ha animals que menteixen més que parlen, és el cas d'alguns insectes, ocells i primats. En aquest aldarull de missatges codificats, llançats a propis i estranys, què xiuxiuegen i què es diuen els representants del regne animal? Els ocells canten cada cop que obren el bec o més aviat mostren a les femelles la seva potència física? I els peixos són realment tan ingenus? Per què canvien de color en realitat els camaleons? Per què les gaseles comencen a saltar quan descobreixen un depredador, en lloc de fugir a tota velocitat? Els dofins es diuen pel seu nom entre ells? Quan parlen més clar els elefants? I, potser el més curiós, els animals que emeten missatges falsos en són conscients o ho fan sense veritable intenció? Si almenys una vegada a la teva vida t'has fet alguna d'aquestes preguntes, "Mira qui parla. Coses que diuen els animals" és el llibre que estaves buscant.