Mi vida querida

N'hi ha prou amb un petó robat, un salt des d'un tren en marxa, l'ombra furtiva d'una dona, una borratxera de mitja tarda o les preguntes arriscades d'una nena per conformar un món que tingui pes propi i expliqui tota la vida? Si qui escriu és Alice Munro, un simple adjectiu serveix per creuar les fronteres de l'anècdota i col·locar-nos al lloc on bullen els sentiments i les emocions. La gran autora canadenca ens sorprèn de nou amb La meva vida estimada, una col·lecció de contes en què veiem homes i dones obligats a traficar amb el dubte, el dolor i la decepció sense més recursos que la seva humanitat. Començaments, finals, viratges del destí... i de sobte, quan crèiem que el relat arribaria a la seva òbvia conclusió, Munro ens convida a fer una altra volta de rosca que canvia el fluir dels esdeveniments i emociona el lector, mostrant fins a quin punt aquesta vida quotidiana que tant ens cansa pot esdevenir extraordinària. Tanquen el volum unes pàgines que Munro dedica a la seva pròpia infància, unes notes esplèndides on el que és personal es fon amb la ficció, doncs, en paraules de la mateixa autora "l'autobiografia viu en la forma, més que en el contingut".